DESEQUIPAMENTS MASIUS/DESEQUIPAMIENTOS MASIVOS

Inspirat en un article molt interessant del GRIMPER-Mai 2012, se'ns ocorre plantejar el tema dels desequipamientos massius, que d'altra banda ja es va plantejar en un debat estèril al BLOG de la federació, en el varen ser titllats de bojos


L'article en concret planteja el debat de DESQUIPAR per reequipar BÉ
Aquesta idea va cap el que s'anomena TERRENY DE VENTURA i primer hem de saber de què es tracta, es parla d'aquest terrenys quan l'escalada es desenvolupa sense punts d'assegurança fixos o on la vetustat d'aquests elements imposa la col · locació d'altres de forma movible. Al contrari del que succeeix en el terreny de l'escalada esportiva on els punts d'assegurança solen ser fixos.




Recentment en el Cerro Torre s'ha desequipat la via del compressor...
Per què només s'ha desequipat aquesta via? Per què no totes?
Quina és la diferència entre les vies del compressor i la resta? La quantitat de ferro? ¿L'estil?.


Tornem al principi ... la falta d'NORMES converteixen dos nois americans (com no) en jutges i part d'un fet que porta i portarà cua .....
La pregunta clau és el per què aquesta via? ...



Doncs està clar, era la més fàcil de desequipar .. el compromís era mínim, si puc paso i si no puc em pillo als burins de Maestri i ho deixo en l'intent .. Per a més mèrit dels autors, van decidir deixar el que a ells els va semblar correcte, aquest ho deixo i aquest ho trec ..




En definitiva: VAN FER EL QUE ELS VA DONAR LA GANA, com a bons gringos. No m'imagino que succeiria a un escalador argentí que decidís desequipar el parabolts de per exemple NOSE en el Capita.

Però tornant a Catalunya, és difícil saber quants practicants de l'anomenada escalades en terreny d'aventura hi ha i quands son tots els grans itineraris sense equipar (que ara mateix són els menys cèlebres i els menys concorreguts).

En fi, que sembla, que la repetició dels itineraris de terreny d'aventura semblen esperar al reequipament per ser de nou escalats, fins i tot les hi ha un interès institucional (federacions, municipis, consells, clubs etc) quees plantegen els reequipaments com un avanç per que aquestes vies siguin de nou concorregudes i aquí apareix el gran debat:

Estem el 2012 perquè no desequiparlas totalment.


Aquestes vies ja s'han fet ja s'han realitzat, es coneix la seva dificultat itinerari i possibilitat de fer en un estil net.
Aquest debat de GRIMPER se centra en les vies d'autoprotecció, però aquí anem més enllà ..
Us podeu imaginar el que pot sentir en el seu estómac un xaval de 20 anys, sobradament preparat per emprendre una paret com l'Aeri, de Montserrat NET de ferralla ..




Us podeu imaginar el que això significa ... comença el joc i comença de VERITAT



L'article en qüestió de GRIMPER, que us aconsello la lectura, planteja exclusivament aquest pas a les vies que compleixin unes premisses:



1-Possibilitat de protegir-se íntegrament amb empotradors, friends etc ..
2-La qualitat i la roca i de l'itinerari justifiquen plenament que es desequipi
3-El aperturista de la via està d'acord, amb el que es preserva la seva "propietat intel · lectual"
3-El seu desequipament afavorirà la preservació de la roca, evitant el sobre freqüentació
4-L'itinerari serà un referent
5-en terreny d'aventura "aquesta admissible que les reunions es equipin, però aquest punt també és a debat.
El plantejat en GRIMPER, és un inici i és una obertura d'una nova ment, d'una altra manera de pensar, la nostra proposta va més



Quantes vies s'han obert de forma INFAME?




Doncs desequipemlas i deixem un espai creatiu en blanc, un llenç per a l'artista, que estigui a la seva alcada.

Avui dia els mitjans de progressió i de protecció han evolucionat perquè, hem de plantejar quin sentit tenen els itineraris absolutament anacrònics, reflexos de la seva època, del qual tot s'hi val per tal de pujar .. i me'n vaig a llançar amb un exemple "via Antonio Machin "a la paret del Aeri.



En el seu moment va poder tenir sentit, encara que ho dubto, una burinada de 200 mts ... doncs fora netegem aquest pany de paret per a gent amb més mestria ... i si pensem en paret a paret trobarem petites joies de la nostra escalada que no es fan a l'espera de reequipament, quan potser la solució passa per desequiparlas totalment i deixar-les a mereixedors d'una "altra recompensa", al seu estil i forma ...



Hi ha una propietat de l'itinerari?


Jo crec que si, però només la intel · lectual, és a dir la persona que pasa per allà per primera vegada és la propietària conceptual de l'acte, és a dir ho va fer amb el que ell considerà el millor estil, el temps i els anys jutjaran si aquest bon estil és el millor o no ... però en absolut considero que sigui propietari del que hi var deixar abandonat, és a dir el material ..
Us poso un exemple, em vaig a les Jorasses i porto 20 pitons, i els deixo a la via (una primera). Amb això intento fer de bon samarità i ajudar els següents ascensionistes a identificar la via ..



Amb això he matat la seva pròpia aventura ... si deixo la via neta, primer ho faig en el bon estil, és a dir el net i faig una tria sobre possibles repetidors ..
Si els següents repetidors porten 20 claus o 15 és igual i abandonen 5 .. la via ja té 25, i així successivament ...



Això ha succeït en les vies dels Alps.



Cassin necessita clavar 100 claus a la Walker abandonat 20, avui hi ha més de 300 .... És a dir es va clavar i deixar claus per on Cassin va pasar en lliure (fàcil d'entendre d'altra banda).



Com prendre la decisió de desequipar un itinerari?
Aquí només hi ha una resposta: La comunitat escaladora decideix.
Com s'articula aquesta decisió?
Aquest l'objecte d'aquest debat i això és el que hem de respondre tots, evidentment ha de tenir el consentiment del seu equipador, que reconeix ser el propietari "intel · lectual" i a partir d'aquí .. Un sistema senzill de votació. federacions, clubs etc ... han de dir la seva i en això estem




¿És bona l'opció GRIMPER?




¿O seria millor deixar-nos de mitges tintes i desquipar parets senceres?














XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Inspirado en un articulo muy interesante del GRIMPER-Mai 2012, se nos ocurre plantear el tema de los desequipamientos masivos, que por otro lado ya se planteo en un debate estéril en el BLOG de la federación, en el fuimos tachados de locos
El artículo en concreto plantea el debate de DESQUIPAR para REEQUIPAR BIEN
Esta idea va hacia lo que se denomina TERRENO DE VENTURA y primero hemos de saber de que se trata, se habla de este terrenos cuando la escalada se desarrolla sin puntos de seguro fijos o donde la vetustez de estos elementos impone la colocación de otros de forma movible. Al contrario de lo que sucede en el terreno de la escalada deportiva en donde los puntos de seguro suelen ser fijos.
Recientemente en el cerro Torre se ha desequipado la vía del compresor mi pregunta va mas allá
¿Por qué solo se ha desequipado esa vía? ¿Porque no todas?
¿Cuál es la diferencia entre las vías del compresor y el resto?¿la cantidad de hierro? ¿el estilo?.
Volvemos al principio …la falta de NORMAS convierten a dos muchachos americanos (como no ) en jueces y parte de un hecho que trae y traerá cola…..
La pregunta clave es el ¿porque esta vía? …
Pues esta claro, era la mas fácil de desequipar ..el compromiso era mínimo, si puedo paso y si no puedo me pillo a los buriles de Maestri y lo dejo en el intento..Para mayor merito de los autores , decidieron dejar lo que a ellos les pareció correcto, este lo dejo y este lo quito..
En definitiva: HICIERON LO QUE LES DIO LA GANA, como buenos gringos. No me imagino que sucedería a un escalador argentino que decidiera desequipar lo paraboles de por ejemplo NOSE en el Capitán
Pero volviendo a Cataluña, es difícil saber cuantos practicantes de la llamada escaladas en terreno de aventura hay y cuantos grandes itinerarios sin equipar (que ahora mismo son los menos celebres y los menos concurridos).
En fin, que parece, que la repetición de los itinerarios de terreno de aventura parecen esperar a su reequipamiento para ser de nuevo escalados, incluso las hay un interés institucional ( federaciones , municipios ,consells, clubs etc) que se plantean los reequipamientos como un avance para que esas vías sean de nuevo concurridas y aquí aparece el gran debate:
Estamos en el 2012 porque no desequiparlas totalmente.
Esas vías ya se han hecho ya se han realizado, se conoce su dificultad itinerario y posibilidad de hacer en un estilo limpio.
Este debate de GRIMPER se centra en las vías de autoprotección , pero aquí vamos mas allá..
Os podéis imaginar lo que puede sentir en su estomago un chaval de 20 años , sobradamente preparado para acometer una pared como el Aeri, de Montserrat LIMPIO de ferralla..
Os podéis imaginar lo que esto significa…empieza el juego y empieza de verdad.
El artículo en cuestión de GRIM PER , que os aconsejo la lectura, plantea exclusivamente este paso en las vías que cumplan unas premisas:
1-Posibilidad de protegerse íntegramente con empotradotes , friends etc..
2-La calidad e la roca y del itinerario justifican plenamente que se desequipe
3-El aperturista de la vía esta de acuerdo, con lo que se preserva su “propiedad intelectual”
3-su desequipamiento favorecerá la preservación de la roca, evitando lo sobre frecuentación
4-El itinerario será un referente
5-en terreno de aventura “esa admisible que las reuniones se equipen, pero este punto también es a debate.
Lo planteado en GRIMPER, es un inicio y es una apertura de una nueva mente, de otra forma de pensar, nuestra propuesta va mas allá.
¿Cuantas vías se han abierto de forma INFAME?
Pues desequipemoslas y dejemos un espacio creativo en blanco , un lienzo para el artista, para el que vale..
Hoy en día los medios de progresión y de protección han evolucionado por que, debemos plantearnos que sentido tienen los itinerarios absolutamente anacrónicos, reflejos de su época, del que todo vale con tal de subir..y me voy a lanzar con un ejemplo “vía Antonio Machin “ en la pared del Aéreo.
En su día pudo tener sentido , aunque lo dudo, una burilada de 200 mts…pues fuera limpiemos ese paño de pared para gente con mas maestría…y si pensamos en pared a pared encontraremos pequeñas joyas de nuestra escalada que no se hacen a la espera de reequipamiento , cuando quizás la solución pasa por desequiparlas totalmente y dejarlas a merecedores de “otra recompensa” , a su estilo y forma…
¿Hay una propiedad del itinerario?
Yo creo que si, pero solo la intelectual , es decir la persona que paso por allí por primera vez es la propietaria conceptual del acto , es decir lo hizo con lo que el considero el mejor estilo , y e l tiempo y los años juzgaran si ese buen estilo es el mejor o no …pero en absoluto considero que sea propietario de lo que allí dejo abandonado , es decir el material..
Os pongo un ejemplo , me voy a las Jorasses y llevo 20 pitones, y los dejo en la vía ( una primera).Con ello intento hacer de buen samaritano y ayudar a los siguientes ascensionistas a identificar la vía..
Con ello he matado su propia aventura …si dejo la vía limpia , primero lo hago en el buen estilo , es decir el limpio y hago una criba sobre posibles repetidores..
Si los siguientes repetidores llevan 20 clavos o 15 da igual y abandonan 5 ..la vía ya tiene 25, y así sucesivamente…
Esto ha sucedido en las vías de los Alpes.
Cassin necesito clavar 100 clavos en la Walker abandonado 20, hoy hay mas de 300….Es decir se clavo y dejo clavos por donde Cassin paso en libre ( fácil de entender por otro lado)
¿Cómo tomar la decisión de desequipar un itinerario?
Aquí solo hay una respuesta: La comunidad escaladora decide.
¿Como se articula esta decisión?
Este el objeto de este debate y esto es lo que debemos responder todos, evidentemente debe tener el consentimiento de su equipador, que reconoce ser el propietario “intelectual” y a partir de aquí ..Un sistema sencillo de votación. federaciones , clubes etc…deben dar su opinión y en eso estamos
¿es buena la opción GRIMPER?
¿o seria mejor dejarnos de medias tintas y desquipar paredes enteras?
-- Desde la muntanya/montaña/montagne/mountain

Ubicación:Terreny d,aventura

POSEM NORMES?/¿PONEMOS NORMAS?

Som al 2012, per si algú encara no s'ha assabentat.
L'evolució de l'activitat a la muntanya en totes les seves facetes, Himalaisme, Alpinisme, escalada en terreny d'aventura i en l'escalada en general ha aconseguit arribar a límits absolutament impensables fa temps.
Hem de recordar els períodes evolutius de l'escalada.

Aquest vídeo ajuda a veure l'inici ... IMPRESSIONANT


http://www.youtube.com/watch?v=T1UFDAUgh4A









Els inicis, on es buscava el cim i els mitjans nets (lliure) posant, t límits a l,us dels claus, l'artificial, les expansions, etc ..

Els pioners com Preus, Comici, i perquè no contemporanis com Bonatti, Messner i un llarg etc mantenien els seus principis sobre l'escalada sense l'abús de mitjans.

Aquesta premissa inicial tan simple va ser ràpidament "involucionada", amb l'excusa del risc excessiu, de l'escalada impossible i de la recerca cada dia de més dificultats

I ja des d'aquest mateix inici aquest negoci nostre de l'escalada pas a ser un dels esports "sense regles" que paradoxalment més regla té ..


Alguns exemples:

-Pujar un vuit mil: avui ja es planteja l'ús probatori del GPS obligatori per demostrar una ascensió, es distingeix entre amb oxigen o sense oxigen, amb cordes fixes o no, ús de mitjans artificials en el descens, obertura de camí per xerpa, a sol, en estil lleuger, pesat i un llarguíssim etcètera de matisos sobre una ascensió




La vergonya del darrer any:
http://www.youtube.com/watch?v=FIWIXps-7mU





- En via llarga, fer-la en lliure és, a vista, al flaix, assajant .... amb assegurances mòbils, fixos, passos de A0 etc ...

-En via d'esportiva, a vista, flash, top rope, amb la primera xapa, posant cintes agafant la reunió etc ...

Tenim fins i tot, mentiders, vergonya de pavo ..... http://vimeo.com/6848413






-Un bloc al primer pegue, sense ús d'una presa, sense magnesi, assegut etc ....
Aquesta és l'història d'un pobre home que com el van criticar com va fer un bloc es va haver de pegar una excursió de 10.000 km per demostrar que ho podia fer ... tremendes les llàgrimes finals ...
http://mutante.com.ve/video-de-dai-koyamada-en-the-story-of-two-worlds-8c-salida-mas-bajo



Com és fàcil comprendre aquesta absència de normes, omple de matisos a les ascensions dotant-les de valors unes vegades pejoratius i d,altres com una gran la gesta, tots hem llegit mes d'una vegada en els mitjans: Primera ascensió d'un català, primera ascensió plovent etc ...


Són matisos que adornen les ascensions, en la recerca del caràcter especial que les destaqui de les altres.



A tot aquest desgavell ningú pretén donar-li ordre i jo menys ... només em plantejo el fet donar una alenada d'aire fresc a les nostres parets.
Parlem sempre amb respecte dels pioners perquè van obrir tal via o tal altra demostrant un valentia i empenta sense límits ..


A la valentia i el seny ,es sumaven el compromís i aïllament. A ningú se li escapa que obrir una via en una paret verge no és el mateix que fer-ho al costat d'una altra via que està equipada. És més, hi ha autèntics
especialistes en obrir via paral · leles a altres amb equipament generós, per tal de que si "alguna cosa va malament" me'n vaig de la via ..




Hi ha itineraris "nets" d'alta prestació i alt risc, que conviuen paral · lels a nyaps dignes d'un "pepegotera" que taladro en mà o martell, i en nom de la seva llibertat, aconsegueix obrir SEU itinerari.

Obrir una via és com pintar un quadre, necessita aprenentatge i mestratge. I qui no el té ha d'aprendre i per aprendre millor repetir itineraris dels mestres que tacar el llenç amb esbossos que no demostren ART.

Hem arribat al disbarat que tothom vol obrir una via i es posa a això amb afany.
I una altra idea peregrina és la de "alliberar" un itinerari (com si fos esclau) cada dia és més usual. Estúpidament moltes vies alliberades aprofiten els forats dels claus, és a dir que si no hagués passat primer en artificial trencant la roca ara seria moltíssim més difícil o fins i tot impossible ... ia sobre per alliberar m'aprofito de les assegurances de la via que després desmuntaré, ja que com no els he utilitzat es pot treure (???). Això succeeix fins a la catedral de l'escalada lliure YOSEMITE, on moltes vies alliberades es fan gràcies als forats dels claus.



Amb això hem aconseguit fer d'aquesta la nostra malaltia, un esport de/a muntanya, que cada dia més oblida la muntanya per ser mes ESPORT, i això arriba a totes les seves facetes, himalaisme, Alpinisme, escalada tradicional, esportiva, bloc, senderisme etc .. .



Amb aquestes "normes" no escrites hem aconseguit general tal batibull d'idees que és fàcil trobar a principiants amb conceptes absurds ........
Un cop vaig conèixer un que passava en lliure de xapa a xapa i això era fer la via en lliure (??)


El himalaisme és cada dia el més semblant a un Show mediàtic, moltes vegades sense respecte al medi i sense respecte als recursos que hi habiten, sense respecte cap a primers ascensionistes, o pioners,
“El Alpinisme ha mort”. (W.Bonnati,) perquè s'ha convertit en un exercir de saló, els parabolts abunden per totes les muntanyes Pirineus inclosos, i sense cap rubor s'emprenen, en paratges protegits, obertures amb taladro amb l'excusa que és més ràpid que picar a mà, el mòbil a la motxilla i l'ús de l'helicòpter preparat per baixar del cim, les obertures de vies en paret són cada dia menys creatives, ... etc ..




El Terreny d'Aventura és un autèntic disbarat ... perquè JA NO ÉS D'AVENTURA, perquè tothom fa el que li dóna la gana, uns equipen a cop de pedal i després "alliberen" la ruta, quan seria més honest no obrir-la i deixar- per personal més qualificat,. i l'equipament esportiu industrial envaeix qualsevol paret. etc ..

L'escalada esportiva va degradant dia si dia també el medi i el seu entorn, apareixen encadenadors mentiders, bocamolls i macarres que millor estarien en un discoteca, el nombre prima per sobre de l'estètica, les escoles s'ofeguen sota el pes dels parabolts amb les obertures massives ¿estreny que encara cap una altra? ..

El bloc s'ha convertit en una activitat social, que en alguns cas, fins a 50 energúmens que porro i guix en mà van pintant les roques posant numerets a passos d'un moviment, fins a algun il · luminat se li acudeix a posar cola en les roques per tenir més " adherència "..

Entre tota la comunitat d'escaladors, alpinistes, himalaistes trekkers, bloqueros hem de trobar un fòrum comú de comportament que no ajudi a donar un alenada d'aire fresc a aquesta nostra malaltia ............
I una cosa comuna a totes les disciplines i sota el prisma que FAIG EL QUE EM DÓNA LA GANA, perquè no hi ha normes: la merda.
Cagades en camins, acumulació de papers i "altres coses", residus abandonats tot això fet per autèntics PORC@S.








¿Ha arribat la lamentable hora de posar NORMES?









XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Estamos en el 2012 , por si alguien todavía no se ha enterado.
La evolución de la actividad en la montaña en todas sus facetas , Himalayismo, Alpinismo, escalada en terreno de aventura y en la escalada en general ha conseguido alcanzar límites absolutamente impensables hace tiempo.
Hemos de recordar los periodos evolutivos de la escalada.
Este vídeo ayuda a ver el inicio…IMPRESIONANTE
http://www.youtube.com/watch?v=T1UFDAUgh4A
Inicio , donde se primaba la cima y los medios limpios ( libre ) y posterior evolución hacia los clavos , el artificial , las expansiones, etc..
Los pioneros como Preus , Comici, y porque no contemporáneos como Bonatti, Messner y un largo etc mantenían sus principios acerca de la escalada sin el abuso de medios.
Esta premisa inicial tan simple fue rápidamente “involucionada”, con la excusa del riesgo excesivo , de la escalada imposible y de la búsqueda cada día de mayores dificultades
Y ya desde ese mismo inicio este negocio nuestro de la escalada paso a ser uno de los deportes “sin reglas” que paradójicamente mas regla tiene..
Algunos ejemplos:
-subir un ocho mil : hoy ya se plantea el uso probatorio del GPS obligatorio para demostrar una ascensión, se distingue entre con oxigeno o sin oxigeno, con cuerdas fijas o no , uso de medios artificiales en le descenso ,apertura de camino por sherpa , en solo, en estilo ligero , pesado.y un larguísimo etcétera de matices acerca de una ascensión.
La vergüenza del ultimo año
http://www.youtube.com/watch?v=FIWIXps-7mU
- En vía larga, hacerla en libre es, a vista, al flash, ensayándola….con seguros móviles, fijos , pasos de A0 etc…
-En vía de deportiva, a vista, flash, top rope, con la primera chapa , poniendo cintas cogiendo la reunión etc…
Tenemos hasta mentirosos,vergüenza de Tio….. http://vimeo.com/6848413
-un bloque al primer pegue, sin uso de una presa, sin magnesio, sentado etc.…
http://mutante.com.ve/video-de-dai-koyamada-en-the-story-of-two-worlds-8c-salida-mas-bajo
Esta es al historia de un pobre hombre que como le criticaron como hizo un bloque se tuvo que pegar una excursión de 10.000 km para demostrar que lo podía hacer…tremendas las lagrimas finales…
Como es fácil comprender esta ausencia de normas , llena de matices a las ascensiones dotándolas de valores unas veces peyorativos otras haciendo mayor la gesta, todos hemos leído mas de una vez en los medios: Primera ascensión de un catalán, primera ascensión lloviendo etc…
Son matices que adornan las ascensiones, en la búsqueda del carácter especial que las destaque de las demás.
A todo este desaguisado nadie pretende darle orden y yo menos…solo me planteo el hecho dar una bocanada de aire fresco a nuestras paredes.
Hablamos siempre con respeto de los pioneros porque abrieron tal vía o tal otra demostrando un valentía y arrojo sin limites..
El arrojo y la valentía se sumaban el compromiso y aislamiento. A nadie se le escapa que abrir una vía en una pared virgen no es lo mismo que hacerlo al lado de otra vía que esta equipada. Es mas, hay auténticos especialistas en abrir vía paralelas a otras con equipamiento generoso , así si “algo va mal” me voy de la vía..
Hay itinerarios “limpios” de alta prestación y alto riesgo, que conviven paralelos a chapuzas dignas de un “pepegotera” que taladro en mano o martillo , y en aras de su libertad , consigue abrir SU itinerario .
Abrir una vía es como pintar un cuadro, necesita aprendizaje y maestría. Y quien no lo tiene debe aprender y para aprender mejor repetir itinerarios de los maestros que manchar el lienzo con bocetos que no demuestran ARTE.
Hemos llegado al disparate de que todo el mundo quiere abrir una vía y se pone a ello con empeño.
Y otra idea peregrina es la de “liberar” un itinerario (como si fuera esclavo) cada día es mas usual. Estúpidamente muchas vías liberadas aprovechan los agujeros de los clavos, es decir que si no se hubiese pasado primero en artificial rompiendo la roca ahora seria muchísimo mas difícil o incluso imposible…y encima para liberarla me aprovecho de los seguros de la vía que luego desmontare , ya que como no los he utilizado se puede quitar (¿???).Esto sucede hasta en la catedral de la escalada libre YOSEMITE, donde muchas vías liberadas se hacen gracias a los agujeros de los clavos.
Con esto hemos conseguido hacer de esta nuestra enfermedad, un deporte de montaña, que cada día mas olvida la montaña para ser mas DEPORTE, y esto alcanza a todas su facetas, himalayismo ,Alpinismo , escalada tradicional, deportiva , bloque, senderismo etc...
Con estas “normas” no escritas hemos conseguido general tal batiburrillo de ideas que es fácil encontrar a novatos con conceptos absurdos……..
Una vez conocí a uno que pasaba en libre de chapa a chapa y eso era hacer la vía en libre(¿??)
El himalayismo es cada día lo mas parecido a un Show mediático, muchas veces sin respeto al medio y sin respeto a los recursos que allí habitan, sin respeto hacia primeros ascensionistas, o pioneros,
El Alpinismo ha muerto.(W.Bonnati,) porque se ha convertido en un ejerció de salon, los paraboles abundan por todas las montañas Pirineos incluidos, y sin ningun rubor se acometen ,en parajes protegidos, aperturas con taladro con la escusa de que es mas rápido que picar a mano, el móvil en la mochila y el uso del helicóptero preparado para bajar de la cima, las aperturas de vías en pared son cada día menos creativas , …etc..
El Terreno de Aventura es un autentico disparate…porque YA NO ES DE AVENTURA, porque todo el mundo hace lo que le da la gana, unos equipan a golpe de pedal y luego ”liberan “ la ruta, cuando seria mas honesto no abrirla y dejarla para personal mejor cualificado,. y el equipamiento deportivo industrial invade cualquier pared .etc..
La escalada deportiva va degradando día si día también el medio y su entorno, aparecen encadenadonares mentirosos, bocachanclas y macarras que mejor estarían en un discoteca, el numero prima por encima de la estética, las escuelas se ahogan bajo el peso de los paraboles con las aperturas masivas ¿aprieta que aun cabe otra?..
El bloque se ha convertido en una actividad social , que en algunos casos, hasta 50 energúmenos que porro y tiza en mano van pintando las rocas poniendo numeritos a pasos de un movimiento, hasta algún iluminado se lía a poner pegamento en las rocas para tener mas “adherencia”..
Entre toda la comunidad de escaladores, alpinistas , himalayistas trekkers, bloqueros hemos de encontrar un foro común de comportamiento que no ayude a dar un bocanada de aire fresco a esta nuestra enfermedad…………
Y algo común a todas las disciplinas y bajo el prisma de que HAGO LO QUE ME DA LA GANA, porque no hay normas: la mierda.
Cagadas en caminos , acumulación de papeles y “otras cosas”, residuos abandonados todo esto hecho por auténticos CERD@S.
¿Ha llegado la lamentable hora de poner NORMAS?

Ubicación:GENERAL

PRESENTACIÓ/N

Hola a tots i totes
Mai vaig creure en això de les relacions virtuals, però ..
Els anys m'han demostrat que pot ser una eina útil.
En la societat actual els veritables debats s'inicien gairebé sempre a través d'Internet, recordeu els recents debats en el món àrab, l'11M etc .... i que després s'han traduït en canvis, en les mentalitats, en els actes etc ..


Salvant les distàncies òbviament neix aquest blog, que intenta posar sobre la taula idees per aclarir conceptes .. Us pot semblar presumptuós, però no ho és, només busquem centrar els debats i que cadascú tregui conclusions
Si us plau abstenir-vos faltons, insultons, graciosos etc ... en definitiva tots els que no vulgueu construir, l'administrador no vol eliminar ni una opinió i no ho farà ..

La idea neix per trobar un fòrum de debat obert.
Neix com un espai obert per TOTHOM, necessitem les vostres opinions i tots i totes els que tingueu una idea que necessiti consens, o opinió per favor traslladar a l'administrador: MONTSaDBT@gmail.com, un correu.
Prometem llegir totes les vostres propostes i si ho considerem publicar el debat amb totes les conseqüències.



En el nostre món de la bloc, escalada, alpinisme, himalaisme, falta aquest debat.

Les idees es queden en els medià que manipulen la informació sense cap vergonya encastellant i traslladant el que ells volen.


L'ètica i les idees han passat a segon nivell, o tercer senzillament ja ni existeix ..




"La muntanya no és com els homes.
La muntanya és sincera ".
W.Bonnati.
Doncs aquest espai intenta ser un espai de sinceritat



Volem ser com la muntanya i ho intentarem

Amb aquesta idea neix aquest BLOC, "MONTSaDBT": Muntanyes a debat, Muntanya a debatre, Montagnes a debatre, Montains ......, amb la idea de treure conclusions dels debats, i per a això gens millor que el debat.
Hi ha una dita que diu si el teu no t'ocupes de la política ella segur que ocupara de tu ..

Això és el que aquesta succeint ara mateix, on la muntanya és el reflex de la nostra societat i on "algú" s'està ocupant d'ella, ja que nosaltres, practicants d'aquesta malaltia, no ho fem ... i el que es "ocupa" no ens agrada.




El debat és bo SEMPRE, i la opinions sempre són bones ..
No és bo l'insult, la desqualificació, o utilitzar un bloc com a arma llancívola ..
Muntanyes de debats, no vol això, neix amb afany constructiu i en això estem
...
Espero us agradi, participeu i sobretot traguem conclusions parell nostre dia a dia i el portem a la pràctica, però aquesta és la segona part del projecte que espero un dia es faci realitat.
Amb la vostra ajuda així serà ..
Segur.

Una salutació



Equip MONSTaDBT













XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Hola a tod@s
Nunca creí en esto de las relaciones virtuales , pero ..
Los años me han demostrado que puede ser una herramienta útil.
En la sociedad actual los verdaderos debates se inician casi siempre a través de Internet, recordad los recientes debates en el mundo árabe , del 11M etc.…y que luego se han traducido en cambios, en las mentalidades ,en los actos etc..
Salvando las distancias obviamente nace este blog, que intenta poner encima de la mesa ideas para aclarar conceptos..Os puede parecer presuntuoso, pero no lo es ,solo buscamos centrar los debates y que cada uno saque conclusiones
Por favor abstenerse faltones , insultones , graciosos etc…en definitiva todos los que no queráis construir, el administrador no quiere eliminar ni una sola opinión y no lo hará..
La idea nace para encontrar un foro de debate abierto.
Nace como un espacio abierto para TOD@S , necesitamos vuestras opiniones y tod@s los que tengáis una idea que necesite consenso ,u opinión por favor trasladar al administrador :MONTSaDBT@gmail.com, un correo.
Prometemos leer todas vuestras propuestas y si lo consideramos publicar el debate con todas sus consecuencias.
En nuestro mundo de la bloque , escalada , alpinismo , himalayismo , falta este debate.
Las ideas se quedan en los media que manipulan la información sin ninguna vergüenza encumbrando y trasladando lo que ellos quieren.
La ética y las ideas han pasado a segundo nivel, o tercero sencillamente ya ni existe..
"La montaña no es como los hombres.
La montaña es sincera “.
W.Bonnati.
Pues este espacio intenta ser un espacio de sinceridad.
Queremos ser como la montaña y lo intentaremos
Con esta idea nace este BLOG, “ MONTSaDBT”: Montañas a debate, Muntanya a debatre, Montagnes a debatir, Montains ……, con la idea de sacar conclusiones de los debates , y para ello nada mejor que el debate.
Hay un dicho que dice si tu no te ocupas de la política ella seguro que se ocupar de ti..
Esto es lo que esta sucediendo ahora mismo , donde la montaña es el reflejo de nuestra sociedad y donde “alguien” se esta ocupando de ella , puesto que nosotros , practicantes de esta enfermedad , no lo hacemos…y el que se “ocupa” no nos gusta.
El debate es bueno SIEMPRE , y la opiniones siempre son buenas ..
No es bueno el insulto, la descalificación , o utilizar un blog como arma arrojadiza..
Montañas de debates, no quiere eso, nace con afán constructivo y en eso esta…
Espero os guste, participéis y sobre todo saquemos conclusiones par nuestro día a día y lo llevemos a la practica, pero esa es la segunda parte del proyecto que espero un día se haga realidad.
Con vuestra ayuda así será..
Seguro.
Un saludo
Equipo de MONTSaDBT

Ubicación:GENERAL