DESEQUIPAMENTS MASIUS/DESEQUIPAMIENTOS MASIVOS

Inspirat en un article molt interessant del GRIMPER-Mai 2012, se'ns ocorre plantejar el tema dels desequipamientos massius, que d'altra banda ja es va plantejar en un debat estèril al BLOG de la federació, en el varen ser titllats de bojos


L'article en concret planteja el debat de DESQUIPAR per reequipar BÉ
Aquesta idea va cap el que s'anomena TERRENY DE VENTURA i primer hem de saber de què es tracta, es parla d'aquest terrenys quan l'escalada es desenvolupa sense punts d'assegurança fixos o on la vetustat d'aquests elements imposa la col · locació d'altres de forma movible. Al contrari del que succeeix en el terreny de l'escalada esportiva on els punts d'assegurança solen ser fixos.




Recentment en el Cerro Torre s'ha desequipat la via del compressor...
Per què només s'ha desequipat aquesta via? Per què no totes?
Quina és la diferència entre les vies del compressor i la resta? La quantitat de ferro? ¿L'estil?.


Tornem al principi ... la falta d'NORMES converteixen dos nois americans (com no) en jutges i part d'un fet que porta i portarà cua .....
La pregunta clau és el per què aquesta via? ...



Doncs està clar, era la més fàcil de desequipar .. el compromís era mínim, si puc paso i si no puc em pillo als burins de Maestri i ho deixo en l'intent .. Per a més mèrit dels autors, van decidir deixar el que a ells els va semblar correcte, aquest ho deixo i aquest ho trec ..




En definitiva: VAN FER EL QUE ELS VA DONAR LA GANA, com a bons gringos. No m'imagino que succeiria a un escalador argentí que decidís desequipar el parabolts de per exemple NOSE en el Capita.

Però tornant a Catalunya, és difícil saber quants practicants de l'anomenada escalades en terreny d'aventura hi ha i quands son tots els grans itineraris sense equipar (que ara mateix són els menys cèlebres i els menys concorreguts).

En fi, que sembla, que la repetició dels itineraris de terreny d'aventura semblen esperar al reequipament per ser de nou escalats, fins i tot les hi ha un interès institucional (federacions, municipis, consells, clubs etc) quees plantegen els reequipaments com un avanç per que aquestes vies siguin de nou concorregudes i aquí apareix el gran debat:

Estem el 2012 perquè no desequiparlas totalment.


Aquestes vies ja s'han fet ja s'han realitzat, es coneix la seva dificultat itinerari i possibilitat de fer en un estil net.
Aquest debat de GRIMPER se centra en les vies d'autoprotecció, però aquí anem més enllà ..
Us podeu imaginar el que pot sentir en el seu estómac un xaval de 20 anys, sobradament preparat per emprendre una paret com l'Aeri, de Montserrat NET de ferralla ..




Us podeu imaginar el que això significa ... comença el joc i comença de VERITAT



L'article en qüestió de GRIMPER, que us aconsello la lectura, planteja exclusivament aquest pas a les vies que compleixin unes premisses:



1-Possibilitat de protegir-se íntegrament amb empotradors, friends etc ..
2-La qualitat i la roca i de l'itinerari justifiquen plenament que es desequipi
3-El aperturista de la via està d'acord, amb el que es preserva la seva "propietat intel · lectual"
3-El seu desequipament afavorirà la preservació de la roca, evitant el sobre freqüentació
4-L'itinerari serà un referent
5-en terreny d'aventura "aquesta admissible que les reunions es equipin, però aquest punt també és a debat.
El plantejat en GRIMPER, és un inici i és una obertura d'una nova ment, d'una altra manera de pensar, la nostra proposta va més



Quantes vies s'han obert de forma INFAME?




Doncs desequipemlas i deixem un espai creatiu en blanc, un llenç per a l'artista, que estigui a la seva alcada.

Avui dia els mitjans de progressió i de protecció han evolucionat perquè, hem de plantejar quin sentit tenen els itineraris absolutament anacrònics, reflexos de la seva època, del qual tot s'hi val per tal de pujar .. i me'n vaig a llançar amb un exemple "via Antonio Machin "a la paret del Aeri.



En el seu moment va poder tenir sentit, encara que ho dubto, una burinada de 200 mts ... doncs fora netegem aquest pany de paret per a gent amb més mestria ... i si pensem en paret a paret trobarem petites joies de la nostra escalada que no es fan a l'espera de reequipament, quan potser la solució passa per desequiparlas totalment i deixar-les a mereixedors d'una "altra recompensa", al seu estil i forma ...



Hi ha una propietat de l'itinerari?


Jo crec que si, però només la intel · lectual, és a dir la persona que pasa per allà per primera vegada és la propietària conceptual de l'acte, és a dir ho va fer amb el que ell considerà el millor estil, el temps i els anys jutjaran si aquest bon estil és el millor o no ... però en absolut considero que sigui propietari del que hi var deixar abandonat, és a dir el material ..
Us poso un exemple, em vaig a les Jorasses i porto 20 pitons, i els deixo a la via (una primera). Amb això intento fer de bon samarità i ajudar els següents ascensionistes a identificar la via ..



Amb això he matat la seva pròpia aventura ... si deixo la via neta, primer ho faig en el bon estil, és a dir el net i faig una tria sobre possibles repetidors ..
Si els següents repetidors porten 20 claus o 15 és igual i abandonen 5 .. la via ja té 25, i així successivament ...



Això ha succeït en les vies dels Alps.



Cassin necessita clavar 100 claus a la Walker abandonat 20, avui hi ha més de 300 .... És a dir es va clavar i deixar claus per on Cassin va pasar en lliure (fàcil d'entendre d'altra banda).



Com prendre la decisió de desequipar un itinerari?
Aquí només hi ha una resposta: La comunitat escaladora decideix.
Com s'articula aquesta decisió?
Aquest l'objecte d'aquest debat i això és el que hem de respondre tots, evidentment ha de tenir el consentiment del seu equipador, que reconeix ser el propietari "intel · lectual" i a partir d'aquí .. Un sistema senzill de votació. federacions, clubs etc ... han de dir la seva i en això estem




¿És bona l'opció GRIMPER?




¿O seria millor deixar-nos de mitges tintes i desquipar parets senceres?














XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Inspirado en un articulo muy interesante del GRIMPER-Mai 2012, se nos ocurre plantear el tema de los desequipamientos masivos, que por otro lado ya se planteo en un debate estéril en el BLOG de la federación, en el fuimos tachados de locos
El artículo en concreto plantea el debate de DESQUIPAR para REEQUIPAR BIEN
Esta idea va hacia lo que se denomina TERRENO DE VENTURA y primero hemos de saber de que se trata, se habla de este terrenos cuando la escalada se desarrolla sin puntos de seguro fijos o donde la vetustez de estos elementos impone la colocación de otros de forma movible. Al contrario de lo que sucede en el terreno de la escalada deportiva en donde los puntos de seguro suelen ser fijos.
Recientemente en el cerro Torre se ha desequipado la vía del compresor mi pregunta va mas allá
¿Por qué solo se ha desequipado esa vía? ¿Porque no todas?
¿Cuál es la diferencia entre las vías del compresor y el resto?¿la cantidad de hierro? ¿el estilo?.
Volvemos al principio …la falta de NORMAS convierten a dos muchachos americanos (como no ) en jueces y parte de un hecho que trae y traerá cola…..
La pregunta clave es el ¿porque esta vía? …
Pues esta claro, era la mas fácil de desequipar ..el compromiso era mínimo, si puedo paso y si no puedo me pillo a los buriles de Maestri y lo dejo en el intento..Para mayor merito de los autores , decidieron dejar lo que a ellos les pareció correcto, este lo dejo y este lo quito..
En definitiva: HICIERON LO QUE LES DIO LA GANA, como buenos gringos. No me imagino que sucedería a un escalador argentino que decidiera desequipar lo paraboles de por ejemplo NOSE en el Capitán
Pero volviendo a Cataluña, es difícil saber cuantos practicantes de la llamada escaladas en terreno de aventura hay y cuantos grandes itinerarios sin equipar (que ahora mismo son los menos celebres y los menos concurridos).
En fin, que parece, que la repetición de los itinerarios de terreno de aventura parecen esperar a su reequipamiento para ser de nuevo escalados, incluso las hay un interés institucional ( federaciones , municipios ,consells, clubs etc) que se plantean los reequipamientos como un avance para que esas vías sean de nuevo concurridas y aquí aparece el gran debate:
Estamos en el 2012 porque no desequiparlas totalmente.
Esas vías ya se han hecho ya se han realizado, se conoce su dificultad itinerario y posibilidad de hacer en un estilo limpio.
Este debate de GRIMPER se centra en las vías de autoprotección , pero aquí vamos mas allá..
Os podéis imaginar lo que puede sentir en su estomago un chaval de 20 años , sobradamente preparado para acometer una pared como el Aeri, de Montserrat LIMPIO de ferralla..
Os podéis imaginar lo que esto significa…empieza el juego y empieza de verdad.
El artículo en cuestión de GRIM PER , que os aconsejo la lectura, plantea exclusivamente este paso en las vías que cumplan unas premisas:
1-Posibilidad de protegerse íntegramente con empotradotes , friends etc..
2-La calidad e la roca y del itinerario justifican plenamente que se desequipe
3-El aperturista de la vía esta de acuerdo, con lo que se preserva su “propiedad intelectual”
3-su desequipamiento favorecerá la preservación de la roca, evitando lo sobre frecuentación
4-El itinerario será un referente
5-en terreno de aventura “esa admisible que las reuniones se equipen, pero este punto también es a debate.
Lo planteado en GRIMPER, es un inicio y es una apertura de una nueva mente, de otra forma de pensar, nuestra propuesta va mas allá.
¿Cuantas vías se han abierto de forma INFAME?
Pues desequipemoslas y dejemos un espacio creativo en blanco , un lienzo para el artista, para el que vale..
Hoy en día los medios de progresión y de protección han evolucionado por que, debemos plantearnos que sentido tienen los itinerarios absolutamente anacrónicos, reflejos de su época, del que todo vale con tal de subir..y me voy a lanzar con un ejemplo “vía Antonio Machin “ en la pared del Aéreo.
En su día pudo tener sentido , aunque lo dudo, una burilada de 200 mts…pues fuera limpiemos ese paño de pared para gente con mas maestría…y si pensamos en pared a pared encontraremos pequeñas joyas de nuestra escalada que no se hacen a la espera de reequipamiento , cuando quizás la solución pasa por desequiparlas totalmente y dejarlas a merecedores de “otra recompensa” , a su estilo y forma…
¿Hay una propiedad del itinerario?
Yo creo que si, pero solo la intelectual , es decir la persona que paso por allí por primera vez es la propietaria conceptual del acto , es decir lo hizo con lo que el considero el mejor estilo , y e l tiempo y los años juzgaran si ese buen estilo es el mejor o no …pero en absoluto considero que sea propietario de lo que allí dejo abandonado , es decir el material..
Os pongo un ejemplo , me voy a las Jorasses y llevo 20 pitones, y los dejo en la vía ( una primera).Con ello intento hacer de buen samaritano y ayudar a los siguientes ascensionistas a identificar la vía..
Con ello he matado su propia aventura …si dejo la vía limpia , primero lo hago en el buen estilo , es decir el limpio y hago una criba sobre posibles repetidores..
Si los siguientes repetidores llevan 20 clavos o 15 da igual y abandonan 5 ..la vía ya tiene 25, y así sucesivamente…
Esto ha sucedido en las vías de los Alpes.
Cassin necesito clavar 100 clavos en la Walker abandonado 20, hoy hay mas de 300….Es decir se clavo y dejo clavos por donde Cassin paso en libre ( fácil de entender por otro lado)
¿Cómo tomar la decisión de desequipar un itinerario?
Aquí solo hay una respuesta: La comunidad escaladora decide.
¿Como se articula esta decisión?
Este el objeto de este debate y esto es lo que debemos responder todos, evidentemente debe tener el consentimiento de su equipador, que reconoce ser el propietario “intelectual” y a partir de aquí ..Un sistema sencillo de votación. federaciones , clubes etc…deben dar su opinión y en eso estamos
¿es buena la opción GRIMPER?
¿o seria mejor dejarnos de medias tintas y desquipar paredes enteras?
-- Desde la muntanya/montaña/montagne/mountain

Ubicación:Terreny d,aventura