POSEM NORMES?/¿PONEMOS NORMAS?

Som al 2012, per si algú encara no s'ha assabentat.
L'evolució de l'activitat a la muntanya en totes les seves facetes, Himalaisme, Alpinisme, escalada en terreny d'aventura i en l'escalada en general ha aconseguit arribar a límits absolutament impensables fa temps.
Hem de recordar els períodes evolutius de l'escalada.

Aquest vídeo ajuda a veure l'inici ... IMPRESSIONANT


http://www.youtube.com/watch?v=T1UFDAUgh4A









Els inicis, on es buscava el cim i els mitjans nets (lliure) posant, t límits a l,us dels claus, l'artificial, les expansions, etc ..

Els pioners com Preus, Comici, i perquè no contemporanis com Bonatti, Messner i un llarg etc mantenien els seus principis sobre l'escalada sense l'abús de mitjans.

Aquesta premissa inicial tan simple va ser ràpidament "involucionada", amb l'excusa del risc excessiu, de l'escalada impossible i de la recerca cada dia de més dificultats

I ja des d'aquest mateix inici aquest negoci nostre de l'escalada pas a ser un dels esports "sense regles" que paradoxalment més regla té ..


Alguns exemples:

-Pujar un vuit mil: avui ja es planteja l'ús probatori del GPS obligatori per demostrar una ascensió, es distingeix entre amb oxigen o sense oxigen, amb cordes fixes o no, ús de mitjans artificials en el descens, obertura de camí per xerpa, a sol, en estil lleuger, pesat i un llarguíssim etcètera de matisos sobre una ascensió




La vergonya del darrer any:
http://www.youtube.com/watch?v=FIWIXps-7mU





- En via llarga, fer-la en lliure és, a vista, al flaix, assajant .... amb assegurances mòbils, fixos, passos de A0 etc ...

-En via d'esportiva, a vista, flash, top rope, amb la primera xapa, posant cintes agafant la reunió etc ...

Tenim fins i tot, mentiders, vergonya de pavo ..... http://vimeo.com/6848413






-Un bloc al primer pegue, sense ús d'una presa, sense magnesi, assegut etc ....
Aquesta és l'història d'un pobre home que com el van criticar com va fer un bloc es va haver de pegar una excursió de 10.000 km per demostrar que ho podia fer ... tremendes les llàgrimes finals ...
http://mutante.com.ve/video-de-dai-koyamada-en-the-story-of-two-worlds-8c-salida-mas-bajo



Com és fàcil comprendre aquesta absència de normes, omple de matisos a les ascensions dotant-les de valors unes vegades pejoratius i d,altres com una gran la gesta, tots hem llegit mes d'una vegada en els mitjans: Primera ascensió d'un català, primera ascensió plovent etc ...


Són matisos que adornen les ascensions, en la recerca del caràcter especial que les destaqui de les altres.



A tot aquest desgavell ningú pretén donar-li ordre i jo menys ... només em plantejo el fet donar una alenada d'aire fresc a les nostres parets.
Parlem sempre amb respecte dels pioners perquè van obrir tal via o tal altra demostrant un valentia i empenta sense límits ..


A la valentia i el seny ,es sumaven el compromís i aïllament. A ningú se li escapa que obrir una via en una paret verge no és el mateix que fer-ho al costat d'una altra via que està equipada. És més, hi ha autèntics
especialistes en obrir via paral · leles a altres amb equipament generós, per tal de que si "alguna cosa va malament" me'n vaig de la via ..




Hi ha itineraris "nets" d'alta prestació i alt risc, que conviuen paral · lels a nyaps dignes d'un "pepegotera" que taladro en mà o martell, i en nom de la seva llibertat, aconsegueix obrir SEU itinerari.

Obrir una via és com pintar un quadre, necessita aprenentatge i mestratge. I qui no el té ha d'aprendre i per aprendre millor repetir itineraris dels mestres que tacar el llenç amb esbossos que no demostren ART.

Hem arribat al disbarat que tothom vol obrir una via i es posa a això amb afany.
I una altra idea peregrina és la de "alliberar" un itinerari (com si fos esclau) cada dia és més usual. Estúpidament moltes vies alliberades aprofiten els forats dels claus, és a dir que si no hagués passat primer en artificial trencant la roca ara seria moltíssim més difícil o fins i tot impossible ... ia sobre per alliberar m'aprofito de les assegurances de la via que després desmuntaré, ja que com no els he utilitzat es pot treure (???). Això succeeix fins a la catedral de l'escalada lliure YOSEMITE, on moltes vies alliberades es fan gràcies als forats dels claus.



Amb això hem aconseguit fer d'aquesta la nostra malaltia, un esport de/a muntanya, que cada dia més oblida la muntanya per ser mes ESPORT, i això arriba a totes les seves facetes, himalaisme, Alpinisme, escalada tradicional, esportiva, bloc, senderisme etc .. .



Amb aquestes "normes" no escrites hem aconseguit general tal batibull d'idees que és fàcil trobar a principiants amb conceptes absurds ........
Un cop vaig conèixer un que passava en lliure de xapa a xapa i això era fer la via en lliure (??)


El himalaisme és cada dia el més semblant a un Show mediàtic, moltes vegades sense respecte al medi i sense respecte als recursos que hi habiten, sense respecte cap a primers ascensionistes, o pioners,
“El Alpinisme ha mort”. (W.Bonnati,) perquè s'ha convertit en un exercir de saló, els parabolts abunden per totes les muntanyes Pirineus inclosos, i sense cap rubor s'emprenen, en paratges protegits, obertures amb taladro amb l'excusa que és més ràpid que picar a mà, el mòbil a la motxilla i l'ús de l'helicòpter preparat per baixar del cim, les obertures de vies en paret són cada dia menys creatives, ... etc ..




El Terreny d'Aventura és un autèntic disbarat ... perquè JA NO ÉS D'AVENTURA, perquè tothom fa el que li dóna la gana, uns equipen a cop de pedal i després "alliberen" la ruta, quan seria més honest no obrir-la i deixar- per personal més qualificat,. i l'equipament esportiu industrial envaeix qualsevol paret. etc ..

L'escalada esportiva va degradant dia si dia també el medi i el seu entorn, apareixen encadenadors mentiders, bocamolls i macarres que millor estarien en un discoteca, el nombre prima per sobre de l'estètica, les escoles s'ofeguen sota el pes dels parabolts amb les obertures massives ¿estreny que encara cap una altra? ..

El bloc s'ha convertit en una activitat social, que en alguns cas, fins a 50 energúmens que porro i guix en mà van pintant les roques posant numerets a passos d'un moviment, fins a algun il · luminat se li acudeix a posar cola en les roques per tenir més " adherència "..

Entre tota la comunitat d'escaladors, alpinistes, himalaistes trekkers, bloqueros hem de trobar un fòrum comú de comportament que no ajudi a donar un alenada d'aire fresc a aquesta nostra malaltia ............
I una cosa comuna a totes les disciplines i sota el prisma que FAIG EL QUE EM DÓNA LA GANA, perquè no hi ha normes: la merda.
Cagades en camins, acumulació de papers i "altres coses", residus abandonats tot això fet per autèntics PORC@S.








¿Ha arribat la lamentable hora de posar NORMES?









XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
Estamos en el 2012 , por si alguien todavía no se ha enterado.
La evolución de la actividad en la montaña en todas sus facetas , Himalayismo, Alpinismo, escalada en terreno de aventura y en la escalada en general ha conseguido alcanzar límites absolutamente impensables hace tiempo.
Hemos de recordar los periodos evolutivos de la escalada.
Este vídeo ayuda a ver el inicio…IMPRESIONANTE
http://www.youtube.com/watch?v=T1UFDAUgh4A
Inicio , donde se primaba la cima y los medios limpios ( libre ) y posterior evolución hacia los clavos , el artificial , las expansiones, etc..
Los pioneros como Preus , Comici, y porque no contemporáneos como Bonatti, Messner y un largo etc mantenían sus principios acerca de la escalada sin el abuso de medios.
Esta premisa inicial tan simple fue rápidamente “involucionada”, con la excusa del riesgo excesivo , de la escalada imposible y de la búsqueda cada día de mayores dificultades
Y ya desde ese mismo inicio este negocio nuestro de la escalada paso a ser uno de los deportes “sin reglas” que paradójicamente mas regla tiene..
Algunos ejemplos:
-subir un ocho mil : hoy ya se plantea el uso probatorio del GPS obligatorio para demostrar una ascensión, se distingue entre con oxigeno o sin oxigeno, con cuerdas fijas o no , uso de medios artificiales en le descenso ,apertura de camino por sherpa , en solo, en estilo ligero , pesado.y un larguísimo etcétera de matices acerca de una ascensión.
La vergüenza del ultimo año
http://www.youtube.com/watch?v=FIWIXps-7mU
- En vía larga, hacerla en libre es, a vista, al flash, ensayándola….con seguros móviles, fijos , pasos de A0 etc…
-En vía de deportiva, a vista, flash, top rope, con la primera chapa , poniendo cintas cogiendo la reunión etc…
Tenemos hasta mentirosos,vergüenza de Tio….. http://vimeo.com/6848413
-un bloque al primer pegue, sin uso de una presa, sin magnesio, sentado etc.…
http://mutante.com.ve/video-de-dai-koyamada-en-the-story-of-two-worlds-8c-salida-mas-bajo
Esta es al historia de un pobre hombre que como le criticaron como hizo un bloque se tuvo que pegar una excursión de 10.000 km para demostrar que lo podía hacer…tremendas las lagrimas finales…
Como es fácil comprender esta ausencia de normas , llena de matices a las ascensiones dotándolas de valores unas veces peyorativos otras haciendo mayor la gesta, todos hemos leído mas de una vez en los medios: Primera ascensión de un catalán, primera ascensión lloviendo etc…
Son matices que adornan las ascensiones, en la búsqueda del carácter especial que las destaque de las demás.
A todo este desaguisado nadie pretende darle orden y yo menos…solo me planteo el hecho dar una bocanada de aire fresco a nuestras paredes.
Hablamos siempre con respeto de los pioneros porque abrieron tal vía o tal otra demostrando un valentía y arrojo sin limites..
El arrojo y la valentía se sumaban el compromiso y aislamiento. A nadie se le escapa que abrir una vía en una pared virgen no es lo mismo que hacerlo al lado de otra vía que esta equipada. Es mas, hay auténticos especialistas en abrir vía paralelas a otras con equipamiento generoso , así si “algo va mal” me voy de la vía..
Hay itinerarios “limpios” de alta prestación y alto riesgo, que conviven paralelos a chapuzas dignas de un “pepegotera” que taladro en mano o martillo , y en aras de su libertad , consigue abrir SU itinerario .
Abrir una vía es como pintar un cuadro, necesita aprendizaje y maestría. Y quien no lo tiene debe aprender y para aprender mejor repetir itinerarios de los maestros que manchar el lienzo con bocetos que no demuestran ARTE.
Hemos llegado al disparate de que todo el mundo quiere abrir una vía y se pone a ello con empeño.
Y otra idea peregrina es la de “liberar” un itinerario (como si fuera esclavo) cada día es mas usual. Estúpidamente muchas vías liberadas aprovechan los agujeros de los clavos, es decir que si no se hubiese pasado primero en artificial rompiendo la roca ahora seria muchísimo mas difícil o incluso imposible…y encima para liberarla me aprovecho de los seguros de la vía que luego desmontare , ya que como no los he utilizado se puede quitar (¿???).Esto sucede hasta en la catedral de la escalada libre YOSEMITE, donde muchas vías liberadas se hacen gracias a los agujeros de los clavos.
Con esto hemos conseguido hacer de esta nuestra enfermedad, un deporte de montaña, que cada día mas olvida la montaña para ser mas DEPORTE, y esto alcanza a todas su facetas, himalayismo ,Alpinismo , escalada tradicional, deportiva , bloque, senderismo etc...
Con estas “normas” no escritas hemos conseguido general tal batiburrillo de ideas que es fácil encontrar a novatos con conceptos absurdos……..
Una vez conocí a uno que pasaba en libre de chapa a chapa y eso era hacer la vía en libre(¿??)
El himalayismo es cada día lo mas parecido a un Show mediático, muchas veces sin respeto al medio y sin respeto a los recursos que allí habitan, sin respeto hacia primeros ascensionistas, o pioneros,
El Alpinismo ha muerto.(W.Bonnati,) porque se ha convertido en un ejerció de salon, los paraboles abundan por todas las montañas Pirineos incluidos, y sin ningun rubor se acometen ,en parajes protegidos, aperturas con taladro con la escusa de que es mas rápido que picar a mano, el móvil en la mochila y el uso del helicóptero preparado para bajar de la cima, las aperturas de vías en pared son cada día menos creativas , …etc..
El Terreno de Aventura es un autentico disparate…porque YA NO ES DE AVENTURA, porque todo el mundo hace lo que le da la gana, unos equipan a golpe de pedal y luego ”liberan “ la ruta, cuando seria mas honesto no abrirla y dejarla para personal mejor cualificado,. y el equipamiento deportivo industrial invade cualquier pared .etc..
La escalada deportiva va degradando día si día también el medio y su entorno, aparecen encadenadonares mentirosos, bocachanclas y macarras que mejor estarían en un discoteca, el numero prima por encima de la estética, las escuelas se ahogan bajo el peso de los paraboles con las aperturas masivas ¿aprieta que aun cabe otra?..
El bloque se ha convertido en una actividad social , que en algunos casos, hasta 50 energúmenos que porro y tiza en mano van pintando las rocas poniendo numeritos a pasos de un movimiento, hasta algún iluminado se lía a poner pegamento en las rocas para tener mas “adherencia”..
Entre toda la comunidad de escaladores, alpinistas , himalayistas trekkers, bloqueros hemos de encontrar un foro común de comportamiento que no ayude a dar un bocanada de aire fresco a esta nuestra enfermedad…………
Y algo común a todas las disciplinas y bajo el prisma de que HAGO LO QUE ME DA LA GANA, porque no hay normas: la mierda.
Cagadas en caminos , acumulación de papeles y “otras cosas”, residuos abandonados todo esto hecho por auténticos CERD@S.
¿Ha llegado la lamentable hora de poner NORMAS?

Ubicación:GENERAL